DESCANS

 

Si pogués, cada dia,
escriuria el mateix poema
amb imatges idèntiques,
cansades de tant dir-se.
Si pogués sentir la quieta
seguretat  que res no muda.

Però quan tanco i obro les parpelles
i m'enfronto amb la pàgina en blanc
i escric, els mots canvien de lloc,
les metàfores obren les finestres
d’una habitació negada;
els verbs abandonen el present
i encenen el passat,
llum en la penombra,  o arboren
malsons
 a l'horitzó de les ones.

Si pogués, escriuria el mateix poema cada dia,
davant del mar, sota una palmera:
el descans del nàufrag en terra ferma.

Maribel Guerrero