TARDORS

Fou just després del primer daltabaix
que vaig deixar d’existir -o potser
abans, qui sap?, el temps ha esborrat l’horitzó
massa vegades-.

Les pomes
m’inundaren la boca d’alga i sorra
i, com una funàmbula poruga
que veu transformada la corda en serps,
vaig caminar pel desert sense oasi
ni fe
ni palmera
ni alè. 

Maribel Guerrero