INVISIBLE

No
t’assembles a tu mateixa.
Fa temps els ocells van volar
lluny de la teva llum
i tu, sense ales, ets
arrel fosca clavada en la por.

No

escoltes, oblides
el camí de les muntanyes,
vius en passadissos sense escales
on
les finestres acluquen la mirada.

Rodoles pedres alienes,

bocins de claror,
una absència infinita abans de l’alba.

Maribel Guerrero