Quan tot sembla foscor,
i fins i tot el cel ha perdut el seu atzur,
i res ja no te sentit
i resto perduda en les meves contradiccions
Apareixes tu,
com un ocell de llum,
i em fas de mirall,
del que més m’agrada de mi
I recupero l’essència
només escoltant les teves paraules,
només mirant el fons dels teus ulls.
Felicidades por el nacimiento de lo nuevo!
ResponEliminaQue placer deleitarse con las palabras que nos vas trazando con tus bailes...
Gracias a ti por tu presencia y tu comentario!!!
ResponElimina