CONTES D'HIVERN

V
Tremolo quan t’apropes

i em toques amb la mirada.

Dits somrients
ballen al voltant del teu cor d’arbre,
sense fulles,
sense arrels,
sense recances. 

Maribel Guerrero

INVISIBLE

No
t’assembles a tu mateixa.
Fa temps els ocells van volar
lluny de la teva llum
i tu, sense ales, ets
arrel fosca clavada en la por.

No

escoltes, oblides
el camí de les muntanyes,
vius en passadissos sense escales
on
les finestres acluquen la mirada.

Rodoles pedres alienes,

bocins de claror,
una absència infinita abans de l’alba.

Maribel Guerrero

MÚSICA SAGRADA

Com trobo a faltar

el teu riure d’infant,

pessigolleig encomanadís,

picarols d’un riu sense fi

on ocells de colors

t’encenien  la mirada.

Maribel Guerrero

SILENCI INTERIOR

Dins del silenci,

on les remors callen,

pètals de fum,

versos muntanyes. 

Un mar de pedres paraules.

I un rierol de llum
on potser, el Poema
s'amaga.

Maribel Guerrero

ANHEL

En l’acord o en el desacord

voldria tenir sentit.

No ser, només, un tronc que baixa riu avall

amb la força de l’aigua.

Voldria ser 

un entrebanc pel destí;

un obstacle generós per amics i companys;

un soroll curiós, diferent,

capaç de cridar en el silenci.

I en l’acord i en el desacord,

aprendre a créixer

malgrat les pedres.

Maribel Guerrero

JOIA

Viure la primavera quan ets tardor.

Permetre que la selva t’arreli 

al cor de les paraules

i els mots amarin el viatge assedegat: la vida. 

Perdre’t en el laberint saborós

de la seva pell. I cercar,

 a recer de la nit,

estrelles com pigues al cel del seu ventre. 

Maribel Guerrero

Tardor

Deu anys després.

Capvespre de tardor a la Garrotxa

Flors en la tempesta

Quan el cel fosqueja
el vermell és més vermell
i la llum dels teus ulls
més neta, més brillant.

Maribel Guerrero

Foto: Flickr (lichtmaedel)

Llibertat

Córrer, saltar
lliure entre el blat
com si res pogués
aturar-me.

Maribel Guerrero

Foto flickr (=anja=)

Passejada

Avui volia caminar
entre els arbres,
respirar l'aire pur del bosc
i omplir-me la mirada
dels marrons i els verds

Però m'he quedat
quieta observant
els verds dels teus ulls
i els marrons del teu cabell.
T'he respirat i
he trobat bocins d'arbre
en les arrels del teu paisatge.

Maribel Guerrero