Nadala

Possiblement
aquesta nit
naixerà un nen a Betlem.

I fora farà fred...
I no gaire lluny
se sentiran bombes
d’alguna guerra.

I no gaire lluny
algú haurà de robar
perquè té gana
mentre en moltes llars
en acabar la nit
es llençarà menjar...

I no gaire lluny,
una estrella brillarà,
potser, més que totes les altres
i guiarà els que busquen
la innocència del nadó
cap a una espurna
de la seva pròpia mirada.
I retrobaran aquell nen,
tant semblant
al que aquesta nit,
freda,
naixerà a Betlem.

Tardor

Aquest estiu que mai s'acaba
respira lluny de casa.
Vermell i més vermell,
xafogor en la mirada.

Tinc els muscles cansats fins les entranyes!

Demà, potser, la pluja
esborri la sal amarga i
netegi els camins
que em porten a retrobar-me.

Increible

Increïble però cert va
ser trobar-te en el meu camí:
inventant estrelles
damunt l’herba,
observant matisos
respirant meravelles

Beure el teu amor
entre les llunes.
Riure i, de vegades, plorar.
O plorar de tant riure...