VIATGE PREVI

Calia  morir-se  de  set,  punxar-se

amb l’esparreguera i sagnar llàgrimes

roges  a  la  terra  seca.  Calia

oblidar els somnis mai complerts, marcir

l’anhel  de  carícies, corsecar-se.

Calia alentir les passes, minvar

les paraules, endinsar-se, valenta

i sola, en el mar del propi silenci.

Calia  romandre  hores,  aturada,

davant els semàfors verds de la vida

per  aprendre,  de nou,  a caminar. 

Maribel Guerrero

DESCANS

 

Si pogués, cada dia,
escriuria el mateix poema
amb imatges idèntiques,
cansades de tant dir-se.
Si pogués sentir la quieta
seguretat  que res no muda.

Però quan tanco i obro les parpelles
i m'enfronto amb la pàgina en blanc
i escric, els mots canvien de lloc,
les metàfores obren les finestres
d’una habitació negada;
els verbs abandonen el present
i encenen el passat,
llum en la penombra,  o arboren
malsons
 a l'horitzó de les ones.

Si pogués, escriuria el mateix poema cada dia,
davant del mar, sota una palmera:
el descans del nàufrag en terra ferma.

Maribel Guerrero

INVISIBLE

No
t’assembles a tu mateixa.
Fa temps els ocells van volar
lluny de la teva llum
i tu, sense ales, ets
arrel fosca clavada en la por.

No

escoltes, oblides
el camí de les muntanyes,
vius en passadissos sense escales
on
les finestres acluquen la mirada.

Rodoles pedres alienes,

bocins de claror,
una absència infinita abans de l’alba.

Maribel Guerrero

ANHEL

En l’acord o en el desacord

voldria tenir sentit.

No ser, només, un tronc que baixa riu avall

amb la força de l’aigua.

Voldria ser 

un entrebanc pel destí;

un obstacle generós per amics i companys;

un soroll curiós, diferent,

capaç de cridar en el silenci.

I en l’acord i en el desacord,

aprendre a créixer

malgrat les pedres.

Maribel Guerrero