LA VEU PRÒPIA

Troba la teva veu, fes-la servir

no deixis que emmudeixi pel camí.

Omple de música

la taula, transforma en faula

el dolor que arrossegues i et tenalla,

lluita el silenci amb mots de navalla.

Fes servir la teva veu, ara.

Esmola el ganivet precís

ocult dins la paraula

amable.

Maribel Guerrero 
(estiu del 2011) 

PARAULES

Avui les paraules estaven al punt

obertes i amb aquell aroma que tant m’agrada.

Arraulides en un racó de la meva ment

han sortit disparades com llampecs de llum

il·luminant records ocults per la pols

                                                per la distància.

Avui les paraules m’han vingut a buscar

o he estat jo que les he cridades?

Maribel Guerrero

CLASSE DE POESIA (I)

Respirar poesia,

cercar secrets inèdits

en els tresors de l’illa.

Buidar diccionaris,

anomenar la pròpia

foscúria.

Pintar metàfores que il·luminin

els racons de la vida.  

Maribel Guerrero

MIRALL

 

Ensucres el silenci com si fos cafè amarg,

i et dius que aquest nou dia serà un dia ple a vessar

com la tassa que ara et prens.

Que les arrels del teu arbre trobaran aliments

i de les branques creixeran fulles, somriuran flors.

Però passen els minuts arrossegats per les hores

i el dia avança i, en acabat, res sobre l’estora.

Sols el crit silenciós

que et crema les branques d’arbre immutable

i les mans que acaronen la tassa,

tan buida,

com tu.

Maribel Guerrero

TARDORS

Fou just després del primer daltabaix
que vaig deixar d’existir -o potser
abans, qui sap?, el temps ha esborrat l’horitzó
massa vegades-.

Les pomes
m’inundaren la boca d’alga i sorra
i, com una funàmbula poruga
que veu transformada la corda en serps,
vaig caminar pel desert sense oasi
ni fe
ni palmera
ni alè. 

Maribel Guerrero

ANHEL

En l’acord o en el desacord

voldria tenir sentit.

No ser, només, un tronc que baixa riu avall

amb la força de l’aigua.

Voldria ser 

un entrebanc pel destí;

un obstacle generós per amics i companys;

un soroll curiós, diferent,

capaç de cridar en el silenci.

I en l’acord i en el desacord,

aprendre a créixer

malgrat les pedres.

Maribel Guerrero