divendres, 25 d’octubre del 2019
DESCANS
Si pogués, cada dia,
escriuria el mateix poema
amb imatges idèntiques,
cansades de tant dir-se.
Si pogués sentir la quieta
seguretat que res no muda.
Però quan tanco i obro les parpelles
i m'enfronto amb la pàgina en blanc
i escric, els mots canvien de lloc,
les metàfores obren les finestres
d’una habitació negada;
els verbs abandonen el present
i encenen el passat,
llum en la penombra, o arboren
malsons
a l'horitzó de les ones.
Si pogués, escriuria el mateix poema cada dia,
davant del mar, sota una palmera:
el descans del nàufrag en terra ferma.
Maribel Guerrero
dimecres, 23 d’octubre del 2019
LLUM
II
Em sé captaire de llum.
Desperto i em dutxo amb cada raig de sol.
Tinc nusos a les mans, i arrels fosques m’alimenten
la penombra de la ment.
Cicatrius invisibles
m’ancoren.
Maribel Guerrero
dissabte, 19 d’octubre del 2019
TARDORS
Fou just després del primer daltabaix
que vaig deixar d’existir -o potser
abans, qui sap?, el temps ha esborrat l’horitzó
massa vegades-.
que vaig deixar d’existir -o potser
abans, qui sap?, el temps ha esborrat l’horitzó
massa vegades-.
Les pomes
m’inundaren la boca d’alga i sorra
i, com una funàmbula poruga
que veu transformada la corda en serps,
vaig caminar pel desert sense oasi
ni fe
ni palmera
ni alè.
m’inundaren la boca d’alga i sorra
i, com una funàmbula poruga
que veu transformada la corda en serps,
vaig caminar pel desert sense oasi
ni fe
ni palmera
ni alè.
Maribel Guerrero
dijous, 17 d’octubre del 2019
CONTES D'HIVERN
V
Tremolo quan t’apropes
Tremolo quan t’apropes
i em toques amb la mirada.
Dits somrients
ballen al voltant del teu cor d’arbre,
sense fulles,
sense arrels,
sense recances.
Dits somrients
ballen al voltant del teu cor d’arbre,
sense fulles,
sense arrels,
sense recances.
Maribel Guerrero
dimarts, 15 d’octubre del 2019
INVISIBLE
No
t’assembles a tu mateixa.
Fa temps els ocells van volar
lluny de la teva llum
i tu, sense ales, ets
arrel fosca clavada en la por.
No
t’assembles a tu mateixa.
Fa temps els ocells van volar
lluny de la teva llum
i tu, sense ales, ets
arrel fosca clavada en la por.
No
escoltes, oblides
el camí de les muntanyes,
vius en passadissos sense escales
on
les finestres acluquen la mirada.
Rodoles pedres alienes,
el camí de les muntanyes,
vius en passadissos sense escales
on
les finestres acluquen la mirada.
Rodoles pedres alienes,
bocins de claror,
una absència infinita abans de l’alba.
Maribel Guerrero
una absència infinita abans de l’alba.
Maribel Guerrero
Etiquetes de comentaris:
Arbre sol dins del bosc,
Fotografies,
Poemes,
Semàfors verds
dijous, 10 d’octubre del 2019
MÚSICA SAGRADA
Com trobo a faltar
el teu riure d’infant,
pessigolleig encomanadís,
picarols d’un riu sense fi
on ocells de colors
t’encenien la mirada.
Maribel Guerrero
diumenge, 6 d’octubre del 2019
SILENCI INTERIOR
Dins del silenci,
on les remors callen,
pètals de fum,
pètals de fum,
versos
muntanyes.
Un
mar de pedres paraules.
I un rierol de llum
on potser, el Poema
s'amaga.
on potser, el Poema
s'amaga.
Maribel Guerrero
Subscriure's a:
Missatges (Atom)