MIRALL

 

Ensucres el silenci com si fos cafè amarg,

i et dius que aquest nou dia serà un dia ple a vessar

com la tassa que ara et prens.

Que les arrels del teu arbre trobaran aliments

i de les branques creixeran fulles, somriuran flors.

Però passen els minuts arrossegats per les hores

i el dia avança i, en acabat, res sobre l’estora.

Sols el crit silenciós

que et crema les branques d’arbre immutable

i les mans que acaronen la tassa,

tan buida,

com tu.

Maribel Guerrero