LA VEU PRÒPIA

Troba la teva veu, fes-la servir

no deixis que emmudeixi pel camí.

Omple de música

la taula, transforma en faula

el dolor que arrossegues i et tenalla,

lluita el silenci amb mots de navalla.

Fes servir la teva veu, ara.

Esmola el ganivet precís

ocult dins la paraula

amable.

Maribel Guerrero 
(estiu del 2011) 

COR D'ARBRE

Et pintes l'escorça de blanc

t'imagines que ets ocell i enlaires les branques

-el caminar silenciós de l’arbre-

l'aire viu de l'hivern et fa tremolar les fulles

I sents com els versos et solquen la pell

encara.

Maribel Guerrero

CINCO DIAS SIN SOL

Camino, vagabunda,

hacia una puerta cerrada.

El silencio se amontona

entre mis juicios

y la lluvia que cae sin cesar.

Lluvia lenta.

El aire se llena

de mil estrellas brillantes.

Lluvia gris.

Las hojas secas que habitan en mí,

tiemblan un instante

y caen al suelo

Lluvia silenciosa,

busco en mis raíces

algo que me de sentido

y descubro

cuan profundas se hunden en la tierra,

ajenas a mis pensamientos,

savias de sabia

antiguas en la mirada

Y amanece de nuevo.

Y me visto con los colores de la mañana,

salvaje y fresca.

Y bailo mi música de raíz y agua.

Maribel Guerrero

CASSANDRA

                                                                                                            "Dintre meu hi viu un crit."

                                                                                                                                Sylvia Plath

Dins meu

viu

i em parla,

però jo, presonera dels sorolls,

no puc escoltar-la.

L’eco de la seva veu profètica,

com un so antic, 

crida, es desespera.

I en la meva nit sorda

naufraga inútilment

i esdevé silenci brut

i el cavall ens mata.

I Troia perd, de nou, la batalla.

Maribel Guerrero

PARAULES

Avui les paraules estaven al punt

obertes i amb aquell aroma que tant m’agrada.

Arraulides en un racó de la meva ment

han sortit disparades com llampecs de llum

il·luminant records ocults per la pols

                                                per la distància.

Avui les paraules m’han vingut a buscar

o he estat jo que les he cridades?

Maribel Guerrero

CLASSE DE POESIA (I)

Respirar poesia,

cercar secrets inèdits

en els tresors de l’illa.

Buidar diccionaris,

anomenar la pròpia

foscúria.

Pintar metàfores que il·luminin

els racons de la vida.  

Maribel Guerrero

MIRALL

 

Ensucres el silenci com si fos cafè amarg,

i et dius que aquest nou dia serà un dia ple a vessar

com la tassa que ara et prens.

Que les arrels del teu arbre trobaran aliments

i de les branques creixeran fulles, somriuran flors.

Però passen els minuts arrossegats per les hores

i el dia avança i, en acabat, res sobre l’estora.

Sols el crit silenciós

que et crema les branques d’arbre immutable

i les mans que acaronen la tassa,

tan buida,

com tu.

Maribel Guerrero

METEORIT

Una vegada vaig llegir en algun lloc 

que el desert, abans de ser sorra, 

era una selva. 

Com en el nostre passat, la humitat era 

arreu i una xafogor maragda feia lliscar els meus dits 

en la teva pell. 

No calien els oasis i 

les nits mai eren fredes. 

Quin meteorit va estavellar el nostre món 

i el va convertir en zona àrida? 

Quina paraula roja ens va assecar el cor 

fins que fou de sorra?. 

Maribel Guerrero

VOLAR

Extiendo mis alas de mariposa,

últimamente tan quietas.

Empiezo con un aleteo suave.

Las raíces son firmes y la incertidumbre
del vuelo pesa tanto.

Poco a poco,
me dejo llevar por mi deseo,
y el recuerdo ancestral,
el aroma de la libertad,
puede más que la quietud oculta,
invisible del suelo. 

Maribel Guerrero

VIATGE PREVI

Calia  morir-se  de  set,  punxar-se

amb l’esparreguera i sagnar llàgrimes

roges  a  la  terra  seca.  Calia

oblidar els somnis mai complerts, marcir

l’anhel  de  carícies, corsecar-se.

Calia alentir les passes, minvar

les paraules, endinsar-se, valenta

i sola, en el mar del propi silenci.

Calia  romandre  hores,  aturada,

davant els semàfors verds de la vida

per  aprendre,  de nou,  a caminar. 

Maribel Guerrero