dijous, 17 de gener del 2008

Ets poeta de la lluna
i jo em perdo
entre les teves mans,
mentre acarones
l'alba encesa de la meva pell.
Necessito el teu alè
i tornar a besar-te amb el cor.
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)