diumenge, 17 de maig del 2009
dissabte, 16 de maig del 2009
Dissabte
El camí del nou dia
s'insinua amb la boira
de la matinada
Mentre la pell suau
del meu estimat acarona
el silenci de l'alba.
No vull el lent despertar
solitari de la teva absència.
No vull mirar-te als ulls
i no veure el meu reflex.
No vull caminar nua per la vida
sense l'escalfor de les teves mans.
Maribel Guerrero
s'insinua amb la boira
de la matinada
Mentre la pell suau
del meu estimat acarona
el silenci de l'alba.
No vull el lent despertar
solitari de la teva absència.
No vull mirar-te als ulls
i no veure el meu reflex.
No vull caminar nua per la vida
sense l'escalfor de les teves mans.
Maribel Guerrero
Foto: Flickr (buteijn)
dijous, 14 de maig del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
dilluns, 11 de maig del 2009
dimecres, 22 d’abril del 2009
Abril
dijous, 16 d’abril del 2009
Puzzle
Trencada.
Bocins de mi floten en l'aire
que m'envolta.
El passat és massa llunyà
i encara no són ni les sis del matí.
El futur: un regust amarg i roent.
Maribel Guerrero
Bocins de mi floten en l'aire
que m'envolta.
El passat és massa llunyà
i encara no són ni les sis del matí.
El futur: un regust amarg i roent.
Maribel Guerrero
dissabte, 11 d’abril del 2009
Tossa, estiu 2007
dimarts, 7 d’abril del 2009
dilluns, 30 de març del 2009
Paissatge amb riu
L'aigua del riu
se m'escapa de les mans
com la vida:
sense esperança
Maribel Guerrero
se m'escapa de les mans
com la vida:
sense esperança
Maribel Guerrero
Oleo de Guerrero Román
dimecres, 18 de març del 2009
Fragmentos
Mi alma es un sol oscuro, silencioso,
tan triste, que sólo encuentra sapos dulces
en su nevera, mientras la luna
despierta jazmines en los caminos.
Tan triste que por las mañanas,
atrapa mármoles de una espinosa melodía,
borracha de tristeza.
Mi alma es el tejado de un volcán
que, cómo un payaso, añora la lluvia
de las montañas
en el claroscuro verde del corazón...
Juega a solas como un niño travieso
deseoso de caramelos.
Y siempre espera que el tren del nuevo día
le traiga cabalgatas de rosas
galopando entre las nubes.
Maribel Guerrero
tan triste, que sólo encuentra sapos dulces
en su nevera, mientras la luna
despierta jazmines en los caminos.
Tan triste que por las mañanas,
atrapa mármoles de una espinosa melodía,
borracha de tristeza.
Mi alma es el tejado de un volcán
que, cómo un payaso, añora la lluvia
de las montañas
en el claroscuro verde del corazón...
Juega a solas como un niño travieso
deseoso de caramelos.
Y siempre espera que el tren del nuevo día
le traiga cabalgatas de rosas
galopando entre las nubes.
Maribel Guerrero
diumenge, 8 de març del 2009
Pequeños accidentes caseros
Me hice un tajo en un dedo cuando cocinaba.
Luego me despellejo otro dedo al abrir una botella.
Hoy me he raspado la pierna con el pico de la mesita.
Así que me he puesto seria:
he reunido en asamblea a todos los objetos de mi casa
y les he dicho que ya sé
que me muero de la pena,
que tengo el corazón en carne viva,
que ya sé
que no soy más que una herida que sangra tristeza,
que hasta respirar me duele porque él no me ama
como le amo yo;
en fin: que no hace ninguna falta, les he dicho,
que me lo recuerden también ellos
cada día.
Berna Wang
Luego me despellejo otro dedo al abrir una botella.
Hoy me he raspado la pierna con el pico de la mesita.
Así que me he puesto seria:
he reunido en asamblea a todos los objetos de mi casa
y les he dicho que ya sé
que me muero de la pena,
que tengo el corazón en carne viva,
que ya sé
que no soy más que una herida que sangra tristeza,
que hasta respirar me duele porque él no me ama
como le amo yo;
en fin: que no hace ninguna falta, les he dicho,
que me lo recuerden también ellos
cada día.
Berna Wang
dimecres, 25 de febrer del 2009
divendres, 6 de febrer del 2009
Plou
Plou.
Respiro mil estels
entre els bocins d'aigua
i m'amago sota una fulla
rogenca de tardor.
Ara és com si no hi fossis,
però ets present
en cada gota de pluja
que em desvetlla
i em fa sentir nua,
absent,
poruga.
Maribel Guerrero
divendres, 23 de gener del 2009
diumenge, 18 de gener del 2009
Tendresa
Moro
lenta però
deliciosament
amb cada abraçada,
cada carícia blava
de les teves mans.
Tendresa.
Maribel Guerrero
lenta però
deliciosament
amb cada abraçada,
cada carícia blava
de les teves mans.
Tendresa.
Maribel Guerrero
dijous, 8 de gener del 2009
dimarts, 16 de desembre del 2008
Nadala
Possiblement
aquesta nit
naixerà un nen a Betlem.
I fora farà fred...
I no gaire lluny
se sentiran bombes
d’alguna guerra.
I no gaire lluny
algú haurà de robar
perquè té gana
mentre en moltes llars
en acabar la nit
es llençarà menjar...
I no gaire lluny,
una estrella brillarà,
potser, més que totes les altres
i guiarà els que busquen
la innocència del nadó
cap a una espurna
de la seva pròpia mirada.
I retrobaran aquell nen,
tant semblant
al que aquesta nit,
freda,
naixerà a Betlem.
aquesta nit
naixerà un nen a Betlem.
I fora farà fred...
I no gaire lluny
se sentiran bombes
d’alguna guerra.
I no gaire lluny
algú haurà de robar
perquè té gana
mentre en moltes llars
en acabar la nit
es llençarà menjar...
I no gaire lluny,
una estrella brillarà,
potser, més que totes les altres
i guiarà els que busquen
la innocència del nadó
cap a una espurna
de la seva pròpia mirada.
I retrobaran aquell nen,
tant semblant
al que aquesta nit,
freda,
naixerà a Betlem.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Tardor
Aquest estiu que mai s'acaba
respira lluny de casa.
Vermell i més vermell,
xafogor en la mirada.
Tinc els muscles cansats fins les entranyes!
Demà, potser, la pluja
esborri la sal amarga i
netegi els camins
que em porten a retrobar-me.
respira lluny de casa.
Vermell i més vermell,
xafogor en la mirada.
Tinc els muscles cansats fins les entranyes!
Demà, potser, la pluja
esborri la sal amarga i
netegi els camins
que em porten a retrobar-me.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





