Viure la primavera quan ets tardor.
Permetre que la selva t’arreli
al cor de les paraules
i els mots amarin el viatge assedegat: la vida.
Perdre’t en el laberint saborós
de la seva pell. I cercar,
a recer de la nit,
estrelles com pigues al cel del seu ventre.
Maribel Guerrero